Ja havia treballat ací, no ho oblidaré el dia 17.3.2008 el dia que vaig fer 50 anys, i recorde que mentre recitava els ho vaig comentar als alumnes, i em felicitaren amb un fort aplaudiment, i a banda anècdotes, vaig disfrutar amb un programa antològic. Enguany, Rosa amiga i professora de literatura castellana, volia que els duguera la paraula de Miguel Hernández i l'últim dia lectiu, abans d'anar els alumnes a fer les paelles per dinar, un centenar de joves des de quart d'ESO , fins 2on Batxillerat, amb una educació, un silenci i un aprofitament notable, s'han emocionat junt els seus professors i la meua veu, amb l'obra de Miguel Hernández. Una vegada finalitzat el recital, una alumna de segon, ha vingut per felicitar-me en nom propi i dels companys, pel recital i jo que sóc ben sensible davant d'aquestes coses, haguera volgut que el temps no passara, per escoltar de quina manera aquesta alumna i els seus companys amb Rosa, la professora, havien espigolat l'obra i la biografia del poeta oriolà, alli hem estat parlant de coses relatives a Miguel Hernández una estona, la notava emocionada, igual que a la seua professora i professor que parlaven amb mi. Estic ben content , d'aquest final abans de mamprendre les vacances. De segur que aquestos joves avui li han llevat a Miguel el segell de poeta obligatori en els seus estudis, per tal de veure'l com un poeta i un home extraordinari, que paga la pena llegir-lo, pel pur plaer d'estimar-se la literatura i la vida.
Publicado por vicent camps en 5:08 PM 
